El Conservatorio Municipal de Giannitsa es una de las pocas instituciones en Grecia que ha presentado AXION ESTI de manera íntegra.Es responsabilidad de las Instituciones Culturales y Educativas poner al alcance de la sociedad los MONUMENTOS CULTURALES
(Ioannis Andronoglou)
El gran concierto del Conservatorio Municipal Alexandrio de Giannitsa con motivo del 50.º aniversario de la Restauración de la Democracia tuvo lugar el sábado 13 de abril de 2024, a las 20:00 horas, en la sala principal del Centro Cultural de Giannitsa, bajo el patrocinio de la Alcaldía de Cultura y Turismo del Municipio de Pella.
Los conjuntos del Conservatorio, el Coro Mixto y Juvenil, así como la Orquesta de Música Variada, interpretaron la monumental y emblemática obra «Axion Esti» de Odysseas Elytis y Mikis Theodorakis. El papel del Salmista fue interpretado por el barítono Athanasios Batalas y el del Narrador, por el poeta y sociólogo Ioannis Arketos.
El papel del Cantante de la tradición popular lo interpretó el gran cantante griego Konstantinos Tsachouridis.
El concierto fue dirigido por el profesor del Conservatorio Municipal Alexandros de Giannitsa, Efthymios Mavridis.
La supervisión artística, científica y organizativa del concierto corrió a cargo del Director Artístico del Conservatorio Municipal Alexandrio de Giannitsa, el Dr. Ioannis Andronoglou, Musicólogo por la Universidad de Atenas.
Los niños de Medellín elevaron las aventuras del rey Arturo a un nivel de reflexión que nos causa asombro y una profunda alegría. Gracias a la profesora Blanca Mary por su apasionada convicción y por formar parte de LA HORA DEL HÉROE
Un viaje de ensueño y nostalgia por las páginas del siglo XIX mexicano a través de una protagonista deliciosa. Una joven que lucha por su vocación de actriz en el México de los días de la invasión norteamericana. Se llama Dorotea y es la hija única de unos padres que han decidido desafiar a las buenas conciencias para apoyar decididamente a su hija y seguirla en su sueño.
Martín Macouzet es de esos escritores que poseen el don de soñar y hacer soñar a sus lectores. Tiene la capacidad de viajar en el tiempo y encontrar intactos los paisajes, los aromas, los sonidos y los estados de ánimo de los personajes. Es verdad que sigue la estela de sus antepasados, a los que sale al encuentro con la familiaridad de la sangre, como el entrañable doctor Macouzet de su novela El doctor francés, a quien volvemos a encontrar en este libro que construye sobre su musa, Dorotea.
La fe poética del escritor mexicano conquista al lector por completo desde la primera página que acerca en primer plano a Dorotea. La novela nos sumerge de inmediato en un tiempo aparentemente ido pero que al influjo evocativo de Martín Macouzet se nos revela como un raro presente que nos envuelve y sostiene. Como el nombre de la protagonista, el autor convierte el pasado en un presente, que es una de las formas de decir "regalo". ¿Acaso no significa Dorotea, "regalo de Dios", "regalo divino"?
Un regalo nos hace Martín Macouzet con esta novela que nos entrega la fascinación del teatro mexicano del siglo XIX, las costumbres, los deliciosos platillos, la moda femenina de amplias faldas y largas cabelleras peinadas con rizos, la galantería, las cartas escritas con bella caligrafía, los aromas de las flores, los suspiros de amor y las intrigas de los envidiosos. Mudarse por unos días a las páginas de Dorotea es un regocijo para el alma y una fascinación porque Martín Macouzet es un escritor que posee en toda su pureza -y lo entrega como un regalo divino- el sueño, el mágico sueño de la literatura.
Todo un viaje a través de los siglos con LEYENDAS DE LAS CALLES DE BARCELONA y los entusiastas viajeros de Palabras con Alas que ya se preparan para disfrutar la gran fiesta de los libros en FIL Guadalajara, ¡¡dedicada a Barcelona!!!
Fue el conde Ramón Berenguer el Grande el primero de los monarcas hispánicos que se hizo templario. Los Caballeros de la Orden del Temple fueron los tutores de la infancia de Jaime el Conquistador. Este les dio permiso de abrir una puerta en la antigua muralla para poder abandonar la ciudad sin dar explicaciones a nadie. Humanos sin duda, pero audaces buscadores de lo trascendente, los Templarios de Barcelona despiertan al llamado de La Hora del Héroe.
L'Hora de l'Heroi
La Porta dels Templers
Va ser el comte Ramon Berenguer el Gran el primer dels monarques hispànics que es va fer templer. Els Cavallers de l'Ordre del Temple van ser els tutors de la infància de Jaume el Conqueridor. Aquest va donar permís d'obrir una porta a l'antiga muralla per poder abandonar la ciutat sense donar explicacions a ningú. Humans sens dubte, però audaços cercadors del transcendent, els Templers de Barcelona desperten l'anomenat de L'Hora de l'Heroi.
Η ΩΡΑ ΤΟΥ ΗΡΩΑ
Η Πύλη των Ναϊτών
Ο Κόμης Ραμόν Βερεγγάριος ο Μέγας ήταν ο πρώτος Ισπανός μονάρχης που έγινε Ναΐτης. Οι Ναΐτες Ιππότες ήταν οι παιδικοί φύλακες του Ιακώβου του Κατακτητή. Τους έδωσε την άδεια να ανοίξουν μια πόρτα στο αρχαίο τείχος, ώστε να μπορούν να φύγουν από την πόλη χωρίς να δώσουν εξηγήσεις σε κανέναν. Άνθρωποι, αναμφίβολα, αλλά τολμηροί αναζητητές του υπερβατικού, οι Ναΐτες της Βαρκελώνης αφυπνίζονται στο κάλεσμα της ΩΡΑΣ ΤΟΥ ΗΡΩΑ
El Palacio Real Mayor tuvo su origen en el reino visigodo y desde el siglo XII pasó a ser la residencia de los condes de Barcelona. Ahí los Ramón Berenguer y Jaime el Conquistador ejercieron su realeza con esa vocación democrática que permea el alma de Catalunya... A través de los siglos, un espacio en que florecen la Música, la Educación y la Democracia de La Hora del Héroe.
L'Hora de l'Heroi
Els comtes de Barcelona
El Palau Reial Major va tenir el seu origen al regne visigot i des del segle XII va passar a ser la residència dels comtes de Barcelona. Aquí els Ramon Berenguer i Jaume el Conqueridor van exercir la seva reialesa amb aquesta vocació democràtica que permea l'ànima de Catalunya... A través dels segles, un espai on floreixen la Música, l'Educació i la Democràcia de L'Hora de l'Heroi.
Η Ωρα του Ηρωα
Οι Κόμητες της Βαρκελώνης
Το Μεγάλο Βασιλικό Παλάτι ξεκίνησε στο Βησιγοτθικό βασίλειο και, ξεκινώντας από τον 12ο αιώνα, έγινε η κατοικία των Κόμητων της Βαρκελώνης. Εκεί, ο Ραϋμόνδος Βερεγγάριος και ο Ιάκωβος ο Κατακτητής άσκησαν τη βασιλική τους εξουσία με το δημοκρατικό κίνητρο που διαπερνά την ψυχή της Καταλονίας... Ανά τους αιώνες, υπήρξε ένας χώρος όπου η ΜΟΥΣΙΚΗ, η ΠΑΙΔΕΙΑ και η ΔΗΜΟΚΡΑΤΙΑ ανθίζουν στην Ώρα του Ήρωα.
El Puente del Bisbe (Obispo) conecta el edificio de los Canónigos con el palacio de la Generalitat. Flor dell gótico barcelonés, el enclave vio enriquecer su espacio con la obra del arquitecto Joan Rubió en la segunda década del siglo 20. La escultura de San Jorge data de fines del siglo XIV y se debe al escultor Pere Joan.
Héroe por excelencia, San Jorge de Barcelona restablece el equilibrio del mundo al dominar al dragón de la naturaleza humana.
"Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta"... dice la bella letra del Himno nacional de Catalunya...
Es La Hora del Héroe...
A Barcelona:
Sant Jordi i Pont del Bisbe
El Pont del Bisbe connecta l'edifici dels Canonges amb el palau de la Generalitat. Flor dell gòtic barceloní, l'enclavament va veure enriquir el seu espai amb l'obra de l'arquitecte Joan Rubió a la segona dècada del segle 20. L'escultura de Sant Jordi data de finals del segle XIV i es deu a l'escultor Pere Joan.
Heroi per excel·lència, Sant Jordi de Barcelona restableix l'equilibri del món en dominar el drac de la naturalesa humana.
“Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta"... diu la bella lletra de l'Himne nacional de Catalunya...
És L'Hora de l'Heroi...
Στη Βαρκελωνη:
Ο Άγιος Γεώργιος και η Γέφυρα Μπίσμπε
Η Μπίσμπε (Γέφυρα του Επισκόπου) συνδέει το Κτίριο των Κανόνων με το Παλάτι της Γενεαλογιτάτ. Αριστούργημα της γοτθικής αρχιτεκτονικής της Βαρκελώνης, ο χώρος εμπλουτίστηκε από το έργο του αρχιτέκτονα Χοάν Ρουμπιό τη δεύτερη δεκαετία του 20ού αιώνα. Το γλυπτό του Αγίου Γεωργίου χρονολογείται από τα τέλη του 14ου αιώνα και είναι έργο του γλύπτη Πέρε Χοάν.
Ήρωας κατ' εξοχήν, ο Άγιος Γεώργιος της Βαρκελώνης αποκαθιστά την ισορροπία στον κόσμο κυριαρχώντας στον δράκο της ανθρώπινης φύσης.
"Τώρα είναι η ώρα, θεριστές.
Τώρα είναι η ώρα να είστε σε εγρήγορση"... λένε οι όμορφοι στίχοι του εθνικού ύμνου της Καταλονίας...
En la calle Paradís de Barcelona se encuentra el centro de la fundación romana, y en ella el Templo de Augusto, que data del 10 AC. Una placa señala el emplazamiento del monte Táber y la mayor altura sobre el nivel del mar 16,9 m. En el pavimento se halla incrustada una rueda de molino medieval.
En su voluntad de inicio, la ciudad siempre es eterna... como La Hora del Héroe, una voluntad que se despliega en las infinitas páginas del libro de la Eternidad.
A Barcelona:
De la muralla romana al Temple d'August.
Al carrer del Paradís de Barcelona es troba el centre de la fundació romana, i el Temple d'August, que data del 10 AC. Una placa assenyala l'emplaçament de la muntanya Tàber i l'alçada més gran sobre el nivell del mar 16,9 m. Al paviment hi ha incrustada una roda de molí medieval.
En la voluntat d'inici, la ciutat sempre és eterna... com L'Hora de l'Heroi, una voluntat que es desplega a les pàgines infinites del llibre de l'Eternitat.
Στη Βαρκελωνη:
Από το Ρωμαϊκό Τείχος μέχρι τον Ναό του Αυγούστου.
Στην οδό Paradís στη Βαρκελώνη βρίσκεται το κέντρο του ρωμαϊκού θεμελίου και μέσα σε αυτό ο Ναός του Αυγούστου, που χρονολογείται από το 10 π.Χ. Μια πλάκα σηματοδοτεί την τοποθεσία του Όρους Taber και το υψηλότερο σημείο πάνω από την επιφάνεια της θάλασσας, 16,9 μ. Ένας μεσαιωνικός τροχός μύλου είναι ενσωματωμένος στο πεζοδρόμιο.
Στην αρχική της διαθήκη, η πόλη είναι πάντα αιώνια... όπως η Ώρα του Ήρωα, μια διαθήκη που ξεδιπλώνεται στις άπειρες σελίδες του Βιβλίου της Αιωνιότητας.
Hora del Héroe en la sede de la Comunidad Griega de Catalunya en una tarde de sorpresas, risas y sobre todo AMOR A GRECIA.
Ανοίγοντας την πόρτα στα όνειρα. Ώρα του Ήρωα στην έδρα της Ελληνικής Κοινότητας της Καταλονίας, ένα απόγευμα εκπλήξεων, γέλιου και, πάνω απ’ όλα, ΑΓΑΠΗΣ ΓΙΑ ΤΗΝ ΕΛΛΑΔΑ.
Obrint la porta dels somnis. L’Hora de l’Heroi a la seu de la Comunitat Grega de Catalunya en una tarda de sorpreses, rialles i sobretot, AMOR A GRÈCIA
“La Hora del Héroe” ha nacido en Barcelona, “ciutat de tothom”. Es nuestro deseo que muy pronto Ioannis Andronoglou visite la ciudad condal con su Palabra de Música, Educación y Democracia.
Η «Ώρα του Ήρωα» γεννήθηκε στη Βαρκελώνη, την πόλη όλων. Ελπίζουμε ότι ο Ιωάννης Ανδρόνογλου σύντομα θα φέρει τον Λόγο της Μουσικής, της Παιδείας και της Δημοκρατίας στην πόλη μας.
Xell Gispert. Artista, educadora y amante del saber cultural
"Acabo de leer La Hora del Héroe.
No conocía a Ioannis, pero sí a Theodorakis.
Qué hermoso todo lo que se desprende de este libro: habla del poder de la música, de las artes, de cómo los artistas nos forjamos una sensibilidad importante para una cultura y una sociedad falta de empatía y amor...
Yo, como estudiante de Bellas Artes y docente, me he sentido importante.
La sociedad ha valorado siempre mucho más a los científicos y leer en La Hora del Héroe que no es así, que la música puede tener influencias de todos los artistas de todas las épocas y de todo el mundo. Es tan emocionante...
Reflexionando, entendí que una pieza musical es democracia, porque la democracia es compartir, es regalar, es relacionar, es hablar... Qué gran regalo recibí de María García Esperón con este maravilloso libro. ¡Gracias!"
«Μόλις τελείωσα την ανάγνωση της «Ώρας του Ήρωα».
Δεν γνώριζα τον Ιωάννη, αλλά γνώριζα τον Θεοδωράκη.
Όλα όσα προκύπτουν από αυτό το βιβλίο είναι τόσο όμορφα: μιλάνε για τη δύναμη της μουσικής, των τεχνών, για το πώς εμείς οι καλλιτέχνες αναπτύσσουμε μια σημαντική ευαισθησία για έναν πολιτισμό και μια κοινωνία που στερείται ενσυναίσθησης και αγάπης...
Ως φοιτητής και καθηγητής Καλών Τεχνών, ένιωθα σημαντικός.
Η κοινωνία πάντα εκτιμούσε πολύ περισσότερο τους επιστήμονες, και διαβάζοντας στο βιβλίο «Η Ώρα του Ήρωα» ότι αυτό δεν ισχύει, ότι η μουσική μπορεί να επηρεαστεί από όλους τους καλλιτέχνες από όλες τις εποχές και από όλο τον κόσμο. Είναι τόσο συναρπαστικό...
Συλλογιζόμενος, κατάλαβα ότι ένα μουσικό κομμάτι είναι δημοκρατία, επειδή δημοκρατία είναι το μοίρασμα, το δόσιμο, η σύνδεση, η συζήτηση... Τι υπέροχο δώρο έλαβα από τη María García Esperón με αυτό το υπέροχο βιβλίο. Ευχαριστώ!«
Agradezco a Ioannis Andronoglou la publicación en sus redes del libro La Hora del Héroe, que además de ser un homenaje a un hombre extraordinario es una toma de conciencia.
Ioannis Andronoglou es un modelo a seguir para el mundo por la excelencia de su arte, su compromiso con la educación y con los valores de la democracia. El mundo necesita líderes como él.
Θα ήθελα να ευχαριστήσω τον Ιωάννη Ανδρόνογλου για τη δημοσίευση του βιβλίου «Η Ώρα του Ήρωα» στα μέσα κοινωνικής δικτύωσης. Το οποίο δεν είναι μόνο ένας φόρος τιμής σε έναν εξαιρετικό άνθρωπο, αλλά και ένα κάλεσμα αφύπνισης.
Ο Ιωάννης Ανδρόνογλου αποτελεί πρότυπο για τον κόσμο για την αριστεία της τέχνης του, την αφοσίωσή του στην εκπαίδευση και τις αξίες της δημοκρατίας. Ο κόσμος χρειάζεται ηγέτες σαν αυτόν.
¿Cuál es el papel del artista en los tiempos que corren? ¿Cuál el del educador? ¿Cuál el del político?
Música. Educación. Democracia: la popuesta artística, social, existencial y humana de Ioannis Andronoglou.
Consumado guitarrista, Doctor en Musicología por la Universidad de Atenas, Director Artístico del Conservatorio Municipal de Giannitsa, Pella, Ioannis Andronoglou ha enarbolado El Patriotismo Creativo contra los males que aquejan a nuestra sociedad.
Conoce en "La Hora del Héroe" la aventura educativa, existencial, humana, que ha llevado a Ioannis Andronoglou a construir su propuesta de El Patriotismo Creativo y El Eterno Sueño de la Helenidad.
Te invito a encender con Ioannis Andronoglou la Hora del Héroe, a construir una nueva primavera para Grecia y para el mundo y a despertar, de una vez y para siempre, en el Eterno Sueño de la Helenidad.
Ποιος είναι ο ρόλος του καλλιτέχνη σε αυτές τις εποχές; Ποιος είναι ο ρόλος του εκπαιδευτικού; Ποιος είναι ο ρόλος του πολιτικού;
Μουσική. Παιδεία. Δημοκρατία: η καλλιτεχνική, κοινωνική, υπαρξιακή και ανθρώπινη πρόταση του Ιωάννη Ανδρόνογλου.
Ο Ιωάννης Ανδρόνογλου, καταξιωμένος κιθαρίστας, διδάκτορας Μουσικολογίας από το Πανεπιστήμιο Αθηνών και Καλλιτεχνικός Διευθυντής του Δημοτικού Ωδείου Γιαννιτσών Πέλλας, έχει υπερασπιστεί τον Δημιουργικό Πατριωτισμό ενάντια στα δεινά που πλήττουν την κοινωνία μας.
Στην «Ώρα του Ήρωα», ανακαλύψτε την εκπαιδευτική, υπαρξιακή και ανθρώπινη περιπέτεια που οδήγησε τον Ιωάννη Ανδρόνογλου να χτίσει την πρότασή του για τον Δημιουργικό Πατριωτισμό και το Αιώνιο Όνειρο της Ελληνικότητας.
Σας προσκαλώ να πυροδοτήσετε την «Ώρα του Ήρωα» με τον Ιωάννη Ανδρόνογλου, να χτίσετε μια νέα άνοιξη για την Ελλάδα και τον κόσμο και να αφυπνιστείτε, μια για πάντα, στο Αιώνιο Όνειρο της Ελληνικότητας.
Hay evidencia que, desde el siglo VI AC, la Asamblea de los Demoi se reunía en la colina de la Pnyx. En el área estaban (están) también los santuarios de Zeus y de las Ninfas.
La Pnyx es el sitio en el que se ponían en operación los PRINCIPIOS DEMOCRÁTICOS DE IGUALDAD DE DERECHOS ANTE LA LEY y donde acontecía EL DIÁLOGO DEMOCRÁTICO de los atenienses.
Zeus como Protector del Estado y como Sanador, recibía las plegarias de los atenienses antes de comenzar las sesiones de la Asamblea, en los altares de Zeus Agoraios y Zeus Hypsistos respectivamente.
Allí se encuentra una plataforma de piedra semicircular, con varios escalones tallados que conducen a la BEMA, o tribuna de los oradores. Fue desde esa tribuna que Pericles dirigió a los atenienses la palabra de oro de su discurso.
Dejemos de hablar en pasado y comencemos a hacerlo en tiempo presente y que en las Pnyx del mundo vuelva a nacer la Democracia, en el Eterno Sueño de la Helenidad.
(María García Esperón, Atenas, 1 de octubre de 2025)
"Porque Leotíquidesy Temístocles y Jantipo, padre de Pericles, querían que la Historia volviera a comenzar. Que nos desdibujáramos a los persas de la memoria, que Grecia volviera al manantial del origen, que empezáramos de nuevo".
“Pero el comienzo debe venir de aquí, de Grecia; Grecia «no es solo el pasado, sino también la vida y los deberes del presente» (Teitelboim, en Neruda, Canto General, Gutenberg, 2022, p. 17). Como afirma el gran Pablo Neruda en el emblemático Canto General: «El mundo tiene suficientes lágrimas; necesita algo más». Creemos que lo que Grecia y el mundo necesitan es la Helenidad, el Sueño Eterno”.