4 jul 2025 | By: María García Esperón

La Cartuja de Escaladei

 



En la calle de Portaferrissa en Barcelona, una placa da razón de la Cartuja de Escaladei, que se estableció en la Morera de Montsant, en Tarragona. La leyenda narra que el rey Alfonso de Aragón encomendó a dos caballeros el fundar una cartuja en tierras atalanas. En la sierra de Montsant encontraron un pastor que les dijo que en ese lugar se había materializado el sueño de Jacob y que había visto una escalera al cielo por la que bajaban y subían los ángeles. El nombre de Escaladei (Escala Dei, escalera de Dios) se le dio a esta fundación de principios del siglo XII de la que la placa en Portaferrissa da noticia.














Sardanas en la Catedral de Barcelona, julio 2025

 

La sardana

Joan Maragall


La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan;

és la mòbil magnífica anella

que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.

Ja es decanta a l'esquerra i vacil.la,

ja volta altra volta a la dreta dubtant

i se'n torna i retorna intranquil.la,

com mal orientada l'agulla d'imant.

Fixa's un punt i es detura com ella ...

Del contrapunt arrencant-se novella,

de nou va voltant.

La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.



No és la dansa lasciva, la innoble,

els uns parells d'altres desaparellant:

és la dansa sencera d'un poble

que estima i avança donant-se les mans.

La garlanda suaument se deslliga;

desfent-se, s'eixampla, esvaint-se al voltant;

cada mà, tot deixant a l'amiga,

li sembla prometre que ja hi tornaran.

Ja hi tornaran de parella en parella!

Tot ma pàtria cabrà en eixa anella,

i els pobles diran:

la sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.